“Aprendre una llengua és un acte d’amor”
Portbou acull amb calidesa la presentació de ‘Catalunya, One Nation, Two States’
Una setantena de veïns i veïnes de Portbou van omplir dissabte 7 de gener el Centre Cívic Ca l’Herrero de la població , en la presentació del llibre Catalunya, One Nation, Two States. Un estudi etnogràfic de la resistència no violenta a l’assimilació dels autors Alexander Alland Jr. i Sonia Alland. L’escriptora Maria Mercè Roca, natural de Portbou, va encarregar-se de resumir aquest estudi etnogràfic, acompanyada de l’historiador local i amic del matrimoni Alland, Joan Gubert, l’editor de Pol·len edicions, Àngel Panyella i la regidora de cultura Elisabet Cortada.
“Aprendre una llengua és un acte d’amor, primer per la llengua en sí mateixa, i segon per la comunitat qui la parla”, remarcava Maria Mercè Roca en la seva intervenció dissabte, envoltada de persones que habiten Portbou i altres vingudes des de la veïna Cervera de la Marenda, dos municipis amb una història i trets demogràfics semblants que van motivar el matrimoni Alland a iniciar el seu estudi. Tot i que els dos indrets són en un mateix territori de parla catalana, Roca va recordar que els autors, al final de la investigació, “no es van trobar tantes similituds com es pensaven”.
El procés d’aprenentatge dels dos antropòlegs és “lloable”, segons Roca, ja que per estudiar les vides quotidianes de Portbou i Cervera de la Marenda, van seguir tots els passos necessaris: integrar-se a “la tribu” tot aprenent-ne la llengua i els costums i, per sobre de tot, estimar-la, tal com va subratllar també l’editor de Pol·len Edicions, Àngel Panyella. És el procés que van seguir els dos autors de Catalunya, One Nation, Two States, que malgrat els va ser impossible assistir dissabte a Portbou, ja que eren als Estats Units, van seguir l’acte des de la distància. L’amor dels Alland per Portbou es va demostrar correspòs, com va evidenciar l’alta assistència de públic en una presentació marcada pel caliu i les referències constants a la llengua catalana.
L’historiador Joan Gubert no va dubtar a recordar que els destins de Portbou i Cervera de la Marenda, abans fins i tot de la creació al segle XIX del municipi empordanès, havien estat marcats pel llunyà Tractat dels Pirineus de 1659, pel qual s’assolia una “pau” a canvi de la donació a França del comptat del Rosselló i de part de la Cerdanya, abans dins del Principat. Des d’aquest punt de partida, els dos pobles havien conservat dues històries semblants, amb un bilingüisme “molt més accentuat que en altres espais”, va dir.
Després d’una bona introducció d’Àngel Panyella sobre el treball etnogràfic, Roca va desgranar els resums de les entrevistes que el matrimoni Alland van fer a una i l’altra banda de la frontera francesa. “S’adonen que el nacionalisme català no és racista”, va apuntar, i que és molt poc partidari de la violència. Una dada important: “Un no neix català, s’hi fa”.
El públic assistent seguia amb delit les explicacions de Roca, a voltes rient, com quan l’autora va llegir una declaració d’una persona de Cervera de la Marenda sobre gastronomia: “L’especialitat catalana és la paella”. D’altres vegades, amb un somriure, en el moment en què Roca va recordar que els i les cerverines reconeixen la importància de la festa major de Portbou i el seu caràcter més hospitalari.
L’element clau del llibre, però, és la llengua. Maria Mercè Roca va destacar algunes intervencions a Cervera de la Marenda que si bé reconeixen que allò que els feia sentir catalans i catalanes era la llengua, constataven un sentiment de pèrdua, “d’un temps passat que era millor”; ara, ni els gendarmes parlen català, citava Roca.
Al cantó de Portbou, afloraven algunes actituds prou conegudes: “Entre escollir català o castellà, és el català el que s’ha de rendir”, llegia Roca citant una persona del poble empordanès. Dit això, l’escriptora va reivindicar precisament el contrari, va recomanar parlar sempre català, amb tothom, per donar així “el dret a aprendre’l”. Tot citant el pròleg del llibre, de l’historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte, Roca va recordar que un dels “pecats” que arrosseguem és que els catalans “no sabem gaire qui som, i per això no sabem explicar qui som”. Per això cal treballar aquesta percepeció, capgirar-la per “aconseguir una nova majoria social” que permeti a Catalunya ser lliure i autònoma, va clamar Roca.
A la presentació de dissabte 7 de gener a Portbou no hi va faltar tampoc el moment personal i emotiu, quan Joan Gubert va descriure les personalitats dels dos autors de Catalunya, One Nation, Two States: “L’Alex és una persona excel·lent i un model d’autoexigència” (…) “i és l’únic que menja cargols amb forquilla i ganivet”. Si bé l’Alex és capaç d’escoltar dissimuladament fins a llançar les preguntes claus que a priori un “no sap a què vénen”, la Sònia traspua “humanitat”, “fortalesa”, “temperament”. L’acte es va cloure amb la projecció d’un petit video de l’Alexander Alland Jr., resum de la seva intervenció en la presentació del llibre l’11 de setembre passat al Museu Nacional de Catalunya.